El blog de Anna Alba

Un raig de sol creua la meva habitació. Obro un ull, em pregunto: "¿Quina hora deu ser?" i rodo fins situar-me al mig del meu tou llit. Avui no tinc res a fer: no he d'anar a la feina, no tinc cap cita, ni plans, ni obligacions. "El meu dia pot esperar encara una mica", em dic mentre torno a caure dormida. El meu món es torna a apagar plàcidament.

Torno a obrir els ulls. El raig de sol és més intens: és hora de començar el dia. Surto del llit i la meva pell nua busca uns pantalons còmodes de cotó i una samarreta de tirants. Vaig a la cuina i em preparo un te amb llet, agafo la tassa calenta entre les meves mans (m'encanta aquesta sensació) i m'assec a la taula del menjador, davant l'ordinador. Repasso el meu correu, contesto mails, miro el blog i dedico una bona estona a llegir els diaris. Mentre, al carrer, la vida passa entre presses i cotxes, i jo avui no formo part d'aquest món.

Podeu seguir llegint la nova entrada aquí: http://annaalba.blogspot.com/2011/10...ar-niente.html